Sembla la tendència d'aquesta temporada primavera-estiu vindrà marcada por las samarretes en colors militars amb el contrapunt d'alguna frase enginyosa.
Així que he posat a treballar dia i nit als xinesos de la la tripulació i en qüestió d'una setmana he llançat la meva pròpia marca de samarretes "Auschwitz Experience". Unes samarretas que de ben segur faran las delícies dels victim's family (no volia dir fashion victim's, no) israelians.Ah, i ja estem treballant en la nova línia infantil! Pels que no domineu l'anglés a las samarretas es pot llegir lemas com: "Jo vaig agregar a Hitler al Faceebook", "Un jueu hi cap en un cendrer", "Sabó de Treblinka" o "El Dr. Menguele va experimentar amb el meu fetus". Potser no fan gaire gràcia, però a mi tampoc em fan molta gràcia las sevas.
Como cada año por estas fechas nuestros gobernantes se empeñan en trastocar nuestros hábitos de sueño con el puñetero cambio de horario. No se me ocurre añadir nada que añadir a lo ya expresado otros años excepto: ¡DEJAD DE TOCARNOS LOS COJONES CON EL PUTO CAMBIO HORARIO!!! ¡QUE NO SIRVE PARA NADA!!!! ¡ZUMBAOS!!!! _
Puede que la cuestión que planteo pueda parecer extraña, pero desde que yo recuerde siempre me ha sorprendido que la zanahoria sea más anaranjada que la naranja. Vale, ya se que pude parecer una estupidez, pero siendo así ¿por qué el color naranja se llama naranja y no color zanahoria?
No es que haya vivido obsesionado con el tema, pero reconozco que cada vez que veía una zanahoría no dejaba de sorprenderme esa aparente contradicción. Y mira por donde hace unos días he encontrado una respuesta medianamente coherente al "enigma". Sorprendente, eso sí, pero cuando menos verosímil.
Resulta que la zanahoria originalmente era de color púrpura o amarillenta hasta que, en el S XVI, los agricultores holandeses, en un arranque de patriotismo, la modificaron genéticamente para obtener una zanahoria del color de la casa de Orange, que como su nombre indica, era el naranja.
Y curiosamente, esta es la causa por la que hoy en día una operadora francesa de telefonía movil no ha tenido que llamarse Zanahoria Móvil. Nombre que muy probablemente le hubiese abocado a un seguro fracaso. _
Darrerament las sirenes acompanyen els meus sommnis amb la música de The Brianjonestown Massacre. Si continuen així acabaré sucumbint als seus encants.
Un govern amb un cos policial que reprimeix una manifestació carregant contra estudiants, periodistes i famílies, és un govern democràtic?
Es que el seu cap, quan anava de comunista, va rebre lliçons de democràcia del mateix Stalin? Això explicaria la seva deria per solucionar qualsevol conflicte a hòsties i/o amb multes!
I per cert algú s'ha fixat que els Gossos, quan esbatussen al personal ho fan en perfecte castellà? No havíem quedat que la primera hòstia havia de ser en català? _
Al ver la reciente campaña antiabortista de la iglesia católica me ha sorprendido que nadie haya caído en la cuenta de que contiene en un pequeño error de concepto. Que yo sepa, ninguna mujer en este país ha abortado 8 meses despues del parto, más que nada porque sería acusada de asesinato, y porque además es biológicamente imposible.Así que si me lo permiten(y si no también) me atrevería a sugerirles una pequeña modificación para que el cartel fuese un poco más acorde con la realidad. Reconozco que no es tan impactante, pero así nos evitamos extrañas imágenes mentales de cacerías de niños.Ahora, que si lo que pretendían con esta campaña era poner especial énfasis en los derechos de los niños ya nacidos quizás deberían haber optado por un mensaje como éste.Claro que si lo que pretende la iglesia católica es llenar el mundo de niños no deseados o condenados a vivir en la pobreza en nombre de sus creencias entonces les emplazo a que sea la propia iglesia la que se haga cargo de esos niños, que recursos no le falta.Es irónico que la curia romana pretenda, a estas alturas de la Historia, erigirse en defensores de la vida. Unos señores que surante la segunda mitad del S XX no han dudado en bendecir a los dictadores más sanguinarios del mundo occidental: Hitler, Pinochet, Videla, Franco,... ¡Anda y que les den por donde amargan los pepinos!* * Por si alguien no sabe por donde amargan los pepinos: los pepinos amargan por el culo. _
- Ara ja se com es un dia a la vida de Pete Doherty
No tinc clar si el que estic patint és una grip o una al.lèrgia, però el que tinc molt clar es que treballar al bell mig d'un despatx en obres, tot ple de pols, amb corrents d'aire, i olors químiques varies, no m'està ajudant gaire. _
Encara no m'he recuperat de l'experiència viscuda ahir a la nit al Palau de la Música. I és que, encara que fa un munt d'anys que soc seguidor de la música de Nyman, mai havia tingut l'oportunitat de veure'l en directe. I ja se sap que la música, per gaudir-la plenament s'ha de sentir en viu, per que las gravacions no sòn més que música en diferit.
Be, per si algú no coneix encara la seva obra(em refereixo a l'OBRA, no a la merda de b.s.o. de "El piano") dir que Michael Nyman és actualment el més gran compositor de música minimalista. Un autèmtic mestre de la música contemporània.
Al Palau es va presentar amb la formació típica de la Nyman Band i amb la soprano Marie Angel. La primera part del concert es va centrar al seu album recopilatori "Mozart 252". Allò va ser tot un desplegament de virtuosisme i passió per part d'uns músics que interpretan las partituras com si fossin rockers. Era alucinant veure com la noia que tocava la viola literalment flotava sobre la seva cadira, uf!!!! La segona part estava dedicada al disc "I Sonetti Lussuriosi", basat en un conjunt de poemas italians del S XVI de contingut sexualment explícit. De fet hi han peces que es titulan "Folla'm amor meu", o "Fica'm el teu dit al cul", títols que semblen més propis d'un raper xungo que no pas del que coneixem com a "música culta".
Aqui el nivell va baixar considerablement en un parell de peces en las que la cantant i la música no lligaven no con cola. Fins i tot els músics semblaven avorrir-se. Tot i això l'espectacle es va mantenir gràcies a la increible veu de Marie Angel i a la seva actitud provocativa a l'escenari. Era alucinant veure com canviava de registre per interpretar fins a tres veus diferents mentre s'insinuava lascivament al públic.
Per sort la resta del repertori està molt per sobre d'aquests dos temas i la banda va recuperar el nivell de la primera part del concert per finalitzar el concert ambun crescendo fantàstic.
Als bisos, un sol de Marie Angel acompanyada únicament de Nyman, la b.s.o. de "Wonderland" interpretada al piano per Nyman(aquí he de reconeixer que em vaig emocionar) i finalment la formació al complet per rematar amb una versió furibunda de "In Re Don Giovani" amb Marie Angel fent servir la seva veu com si fos un instrument més de vent. Vaig arribar a casa tant excitat que fins i tot em va costar agafar la son. _
Compañero:¡Que camiseta más chula! ¿Qué es lo que pone...? ¿Muerte? Yo: (Sorprendido por la pregunta) ¡Ah, esto? No, es el logo de la camiseta. Compañero: (Insistiendo)¡Coño, pensaba que era aquello que pone en los crucifijos! Yo: (Alucinando)No sé de que marca serán los crucifijos en tu casa, pero en la mía son todos de la marca I.N.R.I. _
Arpò modificat el 12/03/09Que a la classe política del nostre país els importa una merda tot allò que no siguin els seus interessos partidistes és una cosa que ja no ens hauria de sorprendre. Però com que la seva misèria moral no coneix límits, avui s'han tornat a superar a ells mateixos amb motiu del cinqué aniversari dels atemptats del 11-M.
Confio no haver-me de trobar mai en un tràngol com aquest, per que si alguna vegada em toca el paper de familiar de víctima d'un atemptat o d'un accident, i se m'apropa un polític amb cara de pena a fer-se la foto, amb l'excusa d'expressar-me el seu condol, juro per tots els dimonis dels mars que li clavaré tal pallissa que mai més gossarà posar-se davant d'una càmara.
Total, si em denuncia sempre puc al.legar legítima defensa.Tot el que vaig escriure ahir ho vaig fer abans d'assabentar-me de que Maleni i Gallardón van fer fora del monument als familiars de las víctimes per poder fer-se las fotos sense que ningú els destorbés.
Per tant, rectifico las meves paraules i canvio l'expressió clavar una pallissa per la molts més adient a aquesta mena de personatges penjar dels seus propis budells.
Un país com el nostre, tant donat a cagar-la en tot el que sigui vendre'ns de cara a l'exterior, no podia deixar passar l'ocasió de ficar la pota ben ficada a l'hora d'escollir domini a internet.
Mira que es va haver de lluitar amb l'oposició d'un estat capficat en minimitzar la presència del català a la xarxa... Mira que va costar convèncer als organismes internacionals de la necessitat d'un domini propi... I quan, per fi, arriba el moment d'escollir las 3 ansiades lletres que ens havien d'identificar com a país al món virtual van i trien CAT!!!.
CAT com el logo d'una coneguda multinacional de maquinaria pesadaD'això s'en diu tenir domini. Pel collons!!! _
Ah, i ja estem treballant en la nova línia infantil!
